Una pel·lícula de Fernando Trueba on recrea de forma magistral, l'activitat del escultor Marc Cros, en el seu taller, interpretat per l'artista francès Jean Rochefort (Aristide Maillol), i l'estreta relació artista-model que s'estableix amb la seva musa i model Mercè, l'actriu catalana Aida Folch (Dina Vierny).
 |
| Arístide Maillol Dina la robe rouge (Foto: alexfigueras.blogspot.com.es) |
Trueba relata amb fidelitat la praxis de taller d'un escultor figuratiu a la recerca de la bellesa.
Encantadora narració de les tribulacions i dubtes de Marc Cros en el procés creatiu. Sap intuïtivament el que vol trobar, però el camí no està traçat en línia recta. S'entesta a seguir el procediment ortodox, demanant-li tot un repertori de postures a la model, fins que apareix fruit de l'atzar, un dels motors de la creació plàstica. Molt similar a d'altres artistes, Fernando Trueba entre ells.
L'escultor, amb els apunts que fa de la model, estudia diverses postures; fins que en un dels descansos, per casualitat, en descobreix una. Triomf del pur discurs plàstic, sobre el discurs literari que acompanya a moltes de les obres plàstiques. Trobada que ens recorda una frase d'en Picasso "Yo no busco; yo encuentro". Fet fortuït similar al descobriment d'en Jackson Pollock del dripping o action painting.
 |
| La escultura de Trueba (Foto: lavanguardia.com) |
Les mans de l'escultor de Céret, Michel Brigand, donan vida als fotogrames on Marc Cros ens mostra tot un seguit de tècniques de l'època. Dibuixa al carbonet els primers esboços, modela les maquetes prèvies, treballa l'escaiola Méditerranée.
Empra les escofines per a donar els últims retocs abans de lliurar la peça al marbrista. Recrea el treball de Maillol modelant l'escaiola directament, això feia que la seva obra adquirís un tensat de la superfície serè, calmat i meditarràni que l'allunyava del modelat d'argila que practicava Rodin.
Aida Folch pasta el fang, en una cuba, amb els peus descalços, com si es tractés de piar el raïm per extreure'n el most.
Jean Rochefort es el vehicle dels pensaments de l'escultor. La visió de Déu, la vida, i l'art, de la manera de ser l'antiheroi, un home amb contacte amb la terra i la natura.
 |
| Les mans de Michel Brigand (foto: elartistaylamodelo.com) |
Aida Folch pasta el fang, en una cuba, amb els peus descalços, com si es tractés de piar el raïm per extreure'n el most.
Jean Rochefort es el vehicle dels pensaments de l'escultor. La visió de Déu, la vida, i l'art, de la manera de ser l'antiheroi, un home amb contacte amb la terra i la natura.
 |
| Fotograma de "El artista y la modelo" (Foto: filmoteca.cat) |
Tomás Bañuelos és l'escultor, qui juntament amb el seu equip, modela i dibuixa les obres que apareixen en escena.
 |
| Una de les escultures per la pel·lícula. (Foto: César Sánchez) |
Les escultures que apareixen en els fotogrames, concretament l'escultura Méditerranée al Mussée d'Orsay, ens recorden l'obra escultòrica d'en Arístides Maillol.
 |
| Aristides Maillol. Méditerranée. 1905 (Foto: aliciaporamoralarte.blogspot.com.es) |
L’artiste et son modèle / El artista y la modelo
Durant l’estiu de 1943, a la França ocupada, un escultor vell i fastiguejat sent revifar el desig de treballar gràcies a l’arribada d’una noia espanyola que s’ha fugat d’un camp de concentració nazi i que li servirà de musa.
“Vam construir l’estil del film en solidaritat amb el nostre personatge, amb la seva recerca d’un art aferrat a la terra. Vam fugir dels trucs narratius habituals i de la dramatúrgia del cinema de gènere per intentar assolir la difícil senzillesa que el nostre protagonista busca de forma obsessiva. És un film que «parla» de grans temes, però no volem que «disserti» sobre aquests, sinó que més aviat ofereixi una visió que fugi de la transcendència i l’ampul•lositat i miri de cara coses com l’acte de crear, en el seu sentit més artesanal, però també més senzill i profund. La vida i la mort, la joventut i la vellesa, la bellesa en temps d’horror. Una pel•lícula sobre el sentit i la necessitat de l’art. Sobre la recerca de la bellesa”.
(Fernando Trueba).
Fitxa tècnica
Direcció:
Fernando Trueba
Interpretació:
Jean Rochefort, Aida Folch, Claudia Cardinale, Chus Lampreave, Götz Otto, Christian Sinniger
Producció:
Espanya-França
Any:
2012
Idioma original:
francès
Versió:
VOSE
Durada:
105'
Format:
35 mm
(Font: filmoteca.cat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada